Protocol institucional i graf de coneixement: la mateixa jerarquia, dos llenguatges
Una norma de 1981 que encara ordena qui presideix un acte
El Decret 189/1981, que estableix les normes de protocol i cerimonial en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, té més de quaranta anys. Continua vigent —tot i estar en fase de revisió1— i defineix amb una precisió notable qui presideix cada acte oficial, quina autoritat rep una visita institucional a l’entrada del territori, i quin tractament correspon a cada càrrec: Molt Honorable, Honorable, Excel·lentíssim, Il·lustre. Cap marge d’ambigüitat.
Aquesta meticulositat no és casualitat. En un acte institucional, l’ordre no és decoratiu: comunica. Qui va davant, qui presideix, qui rep quin tractament, tot això transmet una jerarquia real i li dona sentit públic a l’acte.
El protocol no ordena persones per caprici. Ordena significat.
El protocol físic està resolt. El digital, gairebé mai
Aquí apareix la paradoxa que m’interessa com a consultor SEO. Les institucions catalanes —governs, departaments, organismes, però també empreses i agències que hi treballen a l’ombra— dediquen un rigor extrem a ordenar qui seu on en un acte presencial. El mateix rigor rarament s’aplica a com aquesta mateixa institució està representada, jerarquitzada i connectada a la seva pròpia presència digital.
Un departament, un organisme, un esdeveniment, una persona amb càrrec: quan Google o un sistema d’intel·ligència artificial generativa ha de respondre qui és qui i com es relacionen entre ells, sol trobar-se exactament amb allò que ja vaig descriure parlant de les cambres de comerç catalanes: fragmentació. Pàgines desconnectades, entitats sense relació explícita, cap jerarquia que un motor d’inferència (com Google o qualsevol LLM popular) pugui llegir amb la mateixa claredat amb què un cap de protocol llegeix un ordre de precedència.
Precedència física, precedència semàntica
El paral·lelisme és més literal del que sembla a primera vista.
Quan el Decret 189/1981 estableix que la presidència d’un acte especial correspon a l’autoritat organitzadora —excepte quan hi assisteixen el President de la Generalitat, el President del Parlament o un Conseller, cas en què la precedència canvia—, està definint una regla de jerarquia condicional. En un graf de coneixement, això és exactament el que fan les relacions entre entitats: qui organitza (organizer), de qui depèn (isPartOf, subOrganization), qui hi participa amb quin rol, i com es prioritzen aquestes relacions quan n’hi ha diverses en joc.
El tractament protocol·lari —Molt Honorable, Excel·lentíssim, Il·lustre— és, en essència, un sistema de tipatge de rol. Un graf semàntic ben construït fa el mateix amb @type explícits per a cada entitat: no n’hi ha prou de dir que algú «hi és», cal declarar amb quin rol i quin rang hi és.
La diferència és que el protocol físic porta quaranta anys perfeccionant-se amb un decret i executant-se en esdeveniments institucionals. El protocol digital de la majoria d’institucions encara no ha començat.
Cas real: Eleccions al Parlament Europeu
Per què això ja no és només SEO
Amb els sistemes de resposta generativa (GEO), la pregunta ha deixat de ser només «on apareixem a Google». Quan algú pregunta a una IA qui va organitzar un acte, quin organisme el va impulsar o quina entitat hi va participar, la resposta surt —o no surt correctament— en funció de si aquesta jerarquia estava declarada de manera explícita en algun lloc estructurat.
Un error de protocol en un acte físic és visible i incòmode. Un error de protocol semàntic —una entitat mal relacionada, un rol no declarat, una jerarquia inexistent— és invisible, però té el mateix efecte: la institució queda mal representada davant de qui l’observa, humà o no.
Estructurar és, també, una forma de protocol
Governar la pròpia presència digital amb el mateix rigor que s’aplica a un ordre de precedència no és un caprici tècnic. És reconèixer que, avui, una institució es presenta davant la ciutadania —i davant les màquines que intermedien aquesta relació— en dos llenguatges simultanis: el cerimonial i el semàntic. Dominar-ne només un és quedar-se a mitges.
Ricard Menor – SOLID SEO
Fonts i referències
- Generalitat de Catalunya (1981). Decret 189/1981, de 2 de juliol, establint les normes de Protocol i Cerimonial en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya.
Portal Jurídic de Catalunya: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=4080
