El debat que obre portes
L’economista Modest Guinjoan ho plantejava amb claredat a finals de 2025: sindicats i patronals s’han posat d’acord per frenar una proposició de llei que ampliaria les funcions de les cambres de comerç a Catalunya. L’argument: protegir el seu statu quo davant un hipotètic nou actor en el diàleg social.
La resistència és preventiva. La llei no envaeix cap competència real. Però el que Guinjoan defensa —i la llei deixa pendent— és la pregunta rellevant: quin paper poden tenir les cambres en la vertebració del teixit productiu català més enllà de la representació institucional?
El 99,8% de les empreses catalanes són PIMEs. Més de 536.000 companyies, el 94% de les quals són microempreses. Generen el 58,5% del valor afegit brut i el 68% de l’ocupació privada del sector. Aquestes dades, recollides any rere any per la pròpia Cambra de Barcelona als seus estudis econòmics, dibuixen un ecosistema fragmentat que necessita nodes de cohesió.
Les cambres poden ser-ho. Però no n’hi ha prou amb presència física i programes de formació.
Cal presència digital estructurada.
Autoritat institucional, invisibilitat digital
Les institucions públiques o semipúbliques pateixen una paradoxa: tenen rellevància real però presència digital fragmentada.
Quan Google o els sistemes d’intel·ligència artificial han de respondre sobre formació empresarial, comerç internacional, digitalització de PIMEs o FP Dual, què troben? Fragmentació. Recursos dispersos.
Cap autoritat semàntica clara que vertebri el coneixement.
El Baròmetre del Sector Tecnològic de Catalunya ja constatava, abans de la pandèmia, que menys del 30% de les empreses catalanes tenien un nivell de digitalització avançat. Això no només afecta la seva operativa interna: afecta la seva visibilitat, la seva capacitat de ser trobades, la seva connexió amb clients, proveïdors i talent.
La digitalització no és només tenir web o usar programari. És governar els propis actius digitals amb el mateix rigor que s’aplica a la fiscalitat o al compliance normatiu. La presència digital d’una institució no és un cost a minimitzar: és infraestructura estratègica.
El graf de coneixement empresarial
El 2017 vaig presentar al Consell Comarcal de la Garrotxa una proposta en el marc del pla Garrotxa ON. La idea era senzilla però ambiciosa: estructurar una estratègia digital col·lectiva que sumés per sobre de les estratègies municipals individuals.
No es tractava d’homogeneïtzar sistemes —ni llavors ni ara seria factible en un context tan divers— sinó de crear un clúster digital on la rellevància del conjunt fos superior a la suma de les parts aïllades. Com funciona qualsevol xarxa: el valor emergeix de les connexions, no només dels nodes.
Les cambres catalanes tenen aquesta oportunitat estructural. Formació, estudis econòmics, serveis d’internacionalització, comerç, turisme, digitalització, FP Dual… Tot això és coneixement. I el coneixement, avui, es representa en grafs semàntics que Google i els LLMs consulten per decidir què és rellevant i què no.
La Memòria Econòmica de Catalunya que publica la Cambra de Barcelona és un exemple d’actiu infraexplotat digitalment. Centenars de dades sobre l’economia catalana, anàlisis sectorials, monogràfics d’alta qualitat. Informació que podria alimentar un graf de coneixement empresarial català i que, en canvi, queda encapsulada en PDFs difícilment connectats amb res.
Governança digital com a compliance
Parlem de la web com si fos un aparador. Però per a una institució que pretén vertebrar el teixit empresarial, la presència digital és infraestructura.
Per les pimes, fa anys que faig servir i defenso el terme web-eina: menys tarja de visita, més instrument de creixement.
Les empreses entenen què vol dir compliance fiscal: obligacions, terminis, conseqüències. Entenen què vol dir governança corporativa: qui decideix què, amb quines responsabilitats. La governança d’actius digitals hauria de tenir el mateix estatus.
Quins continguts es publiquen i sota quina estructura taxonòmica? Quina arquitectura d’informació permet que els cercadors i els LLMs entenguin les relacions entre conceptes? Com es manté la coherència semàntica quan múltiples àrees generen contingut?
No és una qüestió tècnica menor delegable a informàtica. És una qüestió estratègica que determina si la institució serà reconeguda com a autoritat en el seu àmbit o si quedarà diluïda en el soroll digital.
Quan tota la informació d’un negoci o institució està estructurada i connectada —web, fitxa de Google, perfils professionals, directoris sectorials— els cercadors i les IA construeixen una imatge clara i fiable de qui és i de què fa. Això és el que genera autoritat digital a llarg termini.
L’evidència: quan les institucions es prenen seriosament el digital
Treballo amb institucions i empreses d’escales molt diferents. La Cambra de Comerç de Barcelona —on recentment hem publicat una guia sobre dades estructurades per a empreses—, el Parlament Europeu en període electoral, Gas Natural —avui Naturgy— o Western Digital. La mida varia; el patró és el mateix.
Les organitzacions que es prenen seriosament la seva arquitectura d’informació i el seu marcatge semàntic obtenen resultats sostenibles. No pics de tràfic per una campanya, sinó posicionament estructural que resisteix actualitzacions d’algorisme i que escala amb el temps.
El que funciona per a una multinacional funciona, proporcionalment, per a una cambra territorial. I el que funciona per a una cambra pot funcionar per a tretze més Barcelona coordinades.
13 + 1: l’oportunitat catalana
Catalunya té tretze cambres territorials més la de Barcelona. Cadascuna amb el seu àmbit geogràfic, els seus serveis, la seva oferta formativa. Quanta d’aquesta informació està interconnectada digitalment? Quanta forma part d’un graf de coneixement coherent que Google pugui rastrejar i entendre?
La proposició de llei que Guinjoan defensa parla de potencial institucional. El potencial digital és paral·lel i inseparable.
Les cambres ja col·laboren en àmbits com la FP Dual, on fan d’intermediàries entre centres formatius i empreses —un rol que la mateixa Cambra de Barcelona ha proposat ampliar seguint el model alemany. La seva pròpia projecció econòmica preveu que les cambres puguin cobrir la figura d’intermediari entre escoles i empreses per impulsar la formació dual. Aquesta col·laboració podria tenir un correlat digital: un ecosistema de coneixement empresarial català que faci visible i accessible el que les cambres ja fan, però que avui queda fragmentat i invisible als sistemes que determinen què es troba i què no.
No cal esperar que la llei s’aprovi. L’oportunitat digital és independent del marc normatiu. És una decisió de governança que qualsevol institució pot prendre quan entén que la seva presència digital no és un cost a minimitzar sinó un actiu a capitalitzar.
Fonts i referències
- Guinjoan, M. (2025). «Qui té por de les cambres?» La Vanguardia, 27 de desembre de 2025.
- Cambra de Comerç de Barcelona (2025). Memòria Econòmica de Catalunya 2024. Disponible a: https://cambrabcn.org/mec24/
- Cambra de Comerç de Barcelona (2025). Informe econòmic local de la província de Barcelona 2025. Disponible a: https://cambrabcn.org/informe-economic-local-de-la-provincia-de-barcelona-2025/
- Cambra de Comerç de Barcelona i AMB (2025). La metròpolis de Barcelona: Invertir, treballar i viure. 2025. Disponible a: https://cambrabcn.org/wp-content/uploads/2025/12/Metropolis-Barcelona_Desembre_2025.pdf
- Cambra de Comerç de Barcelona (2025). Informe de Conjuntura Catalana. Previsions PIB Catalunya 2024–2025. Disponible a: https://cambrabcn.org/la-cambra-revisa-a-lalca-el-creixement-del-pib-fins-al-34-el-2024-i-27-el-2025/
- Amat, O. (2024). «Catalunya, país de pimes». El Punt Avui, 26 d’octubre de 2024.
- Cambra de Comerç de Barcelona (2022). Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya (dades 2019). Referències a: https://premsa.cambrabcn.org/content/neix-elkit-cat-per-fomentar-la-digitalitzacio-en-catala-del-teixit-empresarial/
- Cambra de Comerç de Barcelona (2026). Dades Estructurades com a clau pel negoci digital.
