23 anys de SEO Català: El llarg camí de Gibernauta a SOLID SEO

Quan miro enrere, de vegades em sembla que parli de la vida d’altre.
Segur que ens passa a tots en algun moment… Probablement sigui millor dit a partir de cert moment.

En el moment d’escriure això, porto 50 anys parlant català (hi ha qui diu que més, perquè era precoç i locuaç).
Una altra fita és la que dóna títol a aquesta mena de carta oberta, 23 anys fent del SEO la meva professió.

Permeteu-me aquest bon moment per agraïr al meu pare, el Sr. Menor, que em motivés a sentir curiositat per les coses.
Ell és mestre industrial, diguem tècnic electrònic, no és ben bé la millor etiqueta però prou precisa.
És un inquiet de saber coses, i li ve de lluny: el recordo tornant de classes de BASIC en temps de lleure, amb la seva llibreta plena de diagrames de flux i línies de codi.

10 rem mi primer proyecto
20 print “hola mundo”
30 if…

“Sobre todo, deja hueco entre instrucciones por si otro día necesitas meter una subrutina en medio”

(Encara segueixo el consell, adaptat als nous contexts)

També recordo el taller/botiga/oficina de la Gispert, que va ser la llar-de-feina del pare per molts anys.
Ja fa molt temps que es diu La Xicra, i és un restaurant. Però l’enreixat de la porta és l’original.

El context: el carrer estret (que no es diu així, però per a mí, de tota la vida!) Palafrugell, 17200 Girona. Cantonada Torres i Jonama. (Torrejunama pels locals)
Quan avui dia hi passo pel davant, juraria que encara ensumo el lubricant de silicona no conductora, per suavitzar caixes registradores, balances, i altres artefactes entre analògics i pseudo-digitals.

Allà devia néixer la dèria de remenar màquines i components, de convèncer una maquinota per fer coses.

64K’s d’alegria

Recordo 1984, molt lluny de qualsevol senyal de SEO Català ni de qualsevol altre activitat massiva en Xarxa.
El pare va portar a casa aquell fantàstic Amstrad CPC464. En un tres i no res ja em tenia fent coses estranyes, pantalles de colors i sorolls (devia ser estrany sentir-me parlar de variables d’entorn amb aquella edat)…

En aquella època si picaves tecles havies de ser un xic McGiver, no hi havia una app que fes una tasca concreta en un sol pas.
Per suposat, tampoc li podies preguntar a la IA de torn com fer una cosa, o que te la fes directament.

Allò era resoldre molts passos per obtenir el que volies, i aprenies una pila de coses en el procés.

Vaig començar amb programació BASIC senzilla, després varen arribar els primers jocs, primitius i facilots, em vaig cansar de reventar-los a base de cheats, pokes i altres trucs (en llenguatge millenial: hacks).
Un temps després els jocs varen millorar molt i em vaig dedicar al que feia tot fill de veí: jugar fins a trencar el joystick!

No gaire temps després vaig abandonar per un temps els ordinadors, massa ocupat entre la meva dedicació al handbol (li vaig dedicar tants anys al Handbol Club Garbí com ara en tinc dedicats al SEO), els anys d’institut, les feines d’estiu i les ganes de vida.

Hell on Earth

Aquella dèria que s’havia quedat plantada, li la vaig tornar a fer cas en algun punt indeterminat a cavall entre 1992 i el ’93.
Però ja no eren calculadores malmeses, ni motors elèctrics de registradores amb cables pelats per fer experiments… Era un 386.

Però encara no era per fer SEO!

Era per petar-me el Doom2!! Me’l va passar un amic, comprimit amb ARJ en 14 disquets de 2,5″.

Gràcies a aquell joc, amb el pas dels mesos vaig aprendre a fer servir MS-DOS, alguns programes per comandes (sense finestra gràfica), a optimitzar el PC dintre del que es podia fer a l’època, a crear i editar fitxers de so, imatges i textures…

Especialment vaig aprendre a remenar i administrar Windows, ja que em carregava sovint el sistema operatiu en la meva ànsia de fer córrer més el pobre 386… Reinstalar Windows des de disquets avui dia seria inacceptable… Ho vaig fer força vegades!

Aquest aprenentatge em va obrir un forat de cuc, l’extrem de sortida del qual estava a Sant Joan Despí, vora TV3.
El futur m’esperava i jo no ho sabia.

El dia que es va obrir la finestra

Ara sí arribem al punt crític. 1994.

Recordo conversar amb el meu avi, per explicar-li què era això d’Internet i perquè haviem de ser-hi (com a empresa familiar).

Només hi havia una cosa al món que li fes ombra a la meva moto: el mòdem USB Robotics 28K que hi havia a l’0ficina del meu pare.

Imatges que trigaven 4 minuts a carregar-se, pàgines web amb fons groc canari rabiós o verd croma xisclant competien per cremar-te les retines…

Vaig tardar molt poc en descobrir el codi font, encara menys en establir la causa-efecte amb el que veia al codi i el que mostrava la web de torn.

Començo a editar HTML

D’aquí va arribar l’edició HTML amb el bloc de notes de Windows (del 3.11 per treball en grup al fantàstic Windows’95) i veure els resultats dels fitxers locals al navegador (oju! Que s’havia de veure bé en Internet Explorer i Netscape!).

Això em va portar a voler més. Dels fitxers locals als fitxers remots havia de fer un gran salt: que segons vaig aprendre, era el FTP.

Em vaig posar a practicar amb l’espai gratuït que GRN (ISP) oferia als clients, juntament amb Tripod aviat tenia dos o tres webs experimentals en marxa…

Vaig progressar ràpid i de seguida vaig arribar als primers editors web professionals (o quasi): Frontpage, HotMetal, Dreamweaver, Fireworks, Amaya i seguia fent servir el bloc de notes.

Al cap d’un temps, al 1996, Jocs Olímpics d’Atlanta, va arribar l’estàndard d’estils en cascada: benvingut CSS!! Això va facilitar molt la vida al/la webmestre de torn.

Primers treballs

Ja feia uns anys que corria per Girona city. Recordo que anava relativament desesperat per entrar al cercle del disseny web professional.

Vaig fer alguna feina, però ni de conya com per guanyar-me la vida. Però mai vaig deixar d’investigar, estudiar i practicar.

Arribem a finals del segle.

Ja veia que anava pel pedregar: el disseny web es profesionalitzava molt ràpid i havies d’escollir bàndol: Disseny gràfic o Programació ASP/PHP.

Em sentia al mig, perdut, i les eines bones eren impagables si no les amortitzaves. I els cracks i software pirata ja anava ple de virus, que aleshores no eren autoreplicants (fins el Blaster del 2003, que també va jugar un paper important a la meva vida).
Ei, que era per aprendre!

Empès per la curiositat i navegació per Internet, vaig començar a promocionar uns pocs llocs web comercials locals (els meus primers “clients” en una feina que costava explicar), i les meves webs de hobby per practicar:
Yahoo, Lycos, Altavista, Dmoz i desenes més.
Era temps de directoris (amb permís d’Altavista, que era booleà com seria Google poc després).

D’aquesta activitat en deien Alta en Cercadors (que es coneixia pel món com “Alta en Buscadores” (ES), “Search Engine Submission” en anglès).

Se’m donava molt bé, hi havia competència però veia que no portaven gaire temps amb el tema… Anava amb avantatge.
Llavors ja coneixia coses com Dublin Core, XML, RDF, conceptes que si bé són gairebé tan antics com Internet, encara eren cosa d’acadèmics i engiyers.
Aleshores no servia gaire, però actualment és la base de l’autèntic SEO Semàntic que, mira tú, domino força…

 

Al 1998 ja tenia molt clara una cosa: si tan depressa creixia al volum de dades a Internet…
No seria una necessitat extreure’n la informació de forma útil?

Entre aquesta certesa i el lema del meu TFC, el meu futur vocacional seguia prenent cos.

“Fins ara, la guerra comercial era PER ACONSEGUIR informació.
En el futur proper, la guerra serà PER EXPLOTAR la informació.”

Ja tenia un camí per recórrer. Ni disseny, ni programació. Prenia el meu propi camí entre els pioners d’una nova espècie digital.

M’especialitzaria en una cosa que encara no tenia nom: destacar informació útil en els sistemes de recuperació de dades.

Mentre estudiava tot el que podia i més, havia aparegut al mercat un nou cercador anomenat Google. Val, un altre més…

Jo mentre, autodidacta total, vaig passar un temps donant classes de disseny web, HTML, Macromedia Flash i ASP a una acadèmia al centre de Girona.

A aquelles alçades, editar HTML era la clau dels canvis que aplicava al codi font de les webs que em passaven per les mans.

Jo no ho sabia, però estava fent una cosa que en poc temps s’anomenaria SEO.
Una disciplina, una professió anomenada Posicionament SEO.

En poc temps ja es va veure que Google era la nova bèstia, i la feina de promoció web va passar a enfocar-se en 3 fronts:
Google, Yahoo i MSN (Microsoft).

 

Ja no és Alta als Cercadors, ara és SEO

Corre l’any 2000. Encara em falta una dècada per poder viure 100% del SEO.

Imagina que et vols vendre, i el que fas és totalment desconegut pels teus possibles clients. Voilà la cosa; gens fàcil.

No gens fàcil i no pagava les factures com a feina de plena dedicació.
El meu primer client internacional va ser un hotel a Praia do Guincho, a la costa d’Algarve, Portugal. Em va fer molta il·lusió.
Imagina’m tancat al pis a Girona, amb una connexió de fibra de 300Kbps de Menta, que després va ser Auna.
I a l’altra banda de la península, una senyora que em pagava per promocionar el seu hotel entre resultats de cerca gratuïts…

Ara em surto del fil per assenyalar que 25 anys després, escric aquestes línies tancat al despatx de casa, però amb fibra de 1Gbps, és a dir 3.333 vegades més ràpida.
Tot i aquest salt, estic a només 42 kms de l’acció que estic explicant.
Segueix llegint, en no gaire estona aquest SEO Català saltarà de província!

El Boom de Macromedia Flash

Entre 2000 i 2005 va venir un temps interessant, ja que la moda de les webs fetes amb FLASH va causar un problema enorme i del que el món semblava aliè a ulls meus.

Les webs Flash eren invisibles per a Google i els altres cercadors. Literalment, la caixa o finestra que mostrava el contingut era un forat negre pels cercadors.

La tecnologia era la que era, Google era poca cosa encara i ningú es mullava a invertir fort, cosa que després farien cames ajudeu-me.

Vaig veure quin era el problema i les meves solucions (HTML i DC) es varen mostrar encertades el 100% dels casos.
Això em va obrir la porta als primers tractes d’outsourcing SEO amb alguns dissenyadors web i agències gironines.
Vins i Licors Grau per exemple, va ser un dels meus primers outsourcings de proximitat i ja aleshores va anar molt bé.

 

La web de Promocioweb.com (2003) era tota DHTML, ja havia descartat eines com Flash i Dreamweaver/Photoshop amb el meu primer domini gibernauta.com (2002):

 

Els que ja veníem de la guerra dels navegadors, ara contemplaríem la guerra dels cercadors.

Emigro a Barcelona

Us estalviaré els detalls que em varen portar a Barcelona. Res il·legal, val a dir!

Girona estava enclotada, excés d’enginyers informàtics per l’oferta que hi havia, qui em voldria com informàtic amb una diplomatura de Turisme?

He d’afegir que en aquella època no hi havia demanda de màrqueting online, o no prou com anys després sí que n’hi va començar a haver.

Coses del mercat: vaig marxar a Barcelona i en poques setmanes, al maig de 2003, vaig aterrar un lloc d’especialista IT en una multinacional de Sant Joan Despí, ei!

Cert que hi anava 6 mesos per ETT i ja sabia que no hi hauria continuïtat, però la meva fita era tecnificar el meu CV i fer un millor proper salt.

Vàren ser uns mesos súper interessants i agobiants alhora. Vaig descobrir que m’agradava molt, els meus companys eren bona companyia i em vaig descobrir pensant que seria una llàstima haver de marxar.

Llavors va arribar 11 d’agost de 2003 i el món es va aturar.

Si recordes, fa una estona parlava d’un virus autoreplicant, el primer de la seva classe. Blaster.

Resulta que fruit de la meva feina proactiva, la branca espanyola d’entre tota la divisió europea de la companyia, va ser la única que va seguir operant.

Als volts de l’hora del tupper (entre 13 i 15h, vaja), vaig començar a rebre trucades sobre serveis interromputs, no rebia cap email reportant problemes. De fet cap email en absolut.

Els sistemes centrals de la multinacional havien caigut, els servidors Exchange entre tot això, els servidors de fitxers, intranets i altres. Només varen quedar en marxa sense degradar els sistemes locals, que depenien exclusivament de la gestió del departament IT local.

No és manca d’humiltat, és clar que el departament era més que jo individualment.
Però era temps de vacances! M’havia quedat literalment sol davant del perill.

Això va portar al cap divisional d’ICT a “recomanar” que se’m fes un contracte indefinit, un cop examinades les circumstàncies i el meu informe.

I així vaig anar agafant experiència en sistemes, usuaris, un xic de política, i ja com a ICT Operations Manager em vaig certificar ITIL i Project Management.
Vaig volar sovint pel nord d’Europa, això em va preparar pel meu periode de SEO Grandeur 2011-2015.

Tot això sense deixar de fer projectes SEO a Barcelona.
Havia multiplicat els meus contactes i havia adquirit noves habilitats que em varen ser molt útils per progressar allà on no havia reeixit a Girona.

Xarxes, Servidors, Logística, abastament, fabricació i expedició, ERP, CRM, EDI, XML, EDIFACT, GS1, i per suposat hores i hores de remenar maquinari, telèfons, blackberries i programari caríssim.
Per altra banda, el tracte entre departaments, processos de negoci industrial, negociació interna, client intern/extern, ma esquerra i molts contactes fora de l’empresa.

Arriba la Recessió

Qualsevol adult que hagi viscut la crisi 2008-2012 va veure naufragar veïns i coneguts o va saber de naufragis.

El meu darrer gran projecte IT va ser treure tots els sistemes locals cap a UK, així que em vaig fer el harakiri amb honor i vaig disposar de bona part de 2009 per preparar-me el terreny pels autònoms.

Ja tenia una bona cartera de clients SEO i projectes, ara tocaria formalitzar-ho i lluitar-ho.
Vaig estar tot l’any fent contactes i projectes SEO a Barcelona i rodalies.

A principis de 2010 ja tenia els papers per anar a la gestoria quan em va arribar una invitació per una entrevista de treball.
Era dijous, el dilluns següent ja era el SEO Manager de Budgetplaces.com

Un any més tard, aquesta OTA havia destacat a nivell mundial i rebia una entrada de capital tremenda, fins passar a ser part d’Odigeo passats uns anys.
Varen venir molts canvis i ja no em convenia quedar-m’hi. Tota manera l’objectiu curricular estava complet.
Des dels meus companys fins al CEO em varen recomanar a Linkedin: el meu darrer informe era un creixement del 45% en vendes i 53% en tràfic orgànic.
I era més del mateix des del 2on trimestre, així que tinc motius per estar content del meu pas per l’empresa.

Eren els temps del Google Panda, les granges de blogs, el contingut escombraria, la compra massiva de links, etc.
A Barcelona trobàvem a faltar algun esdeveniment del sector SEO, i quedàvem en un bar o restaurant cada cert temps per fer la nostra pròpia trobada entre col·legues.
Alguns d’aquests col·legues varen promoure més tard el Clinic SEO.

Autònoms: el SEO Català no té CNAE

Al 2012, que no va ser la fi del món, em vaig donar d’alta per fi al règim d’Autònoms. El CNAE 899, que no vol dir SEO Català.

Durant el meu temps a Budgetplaces, em va contactar B2Performance GmbH, una agència multinacional alemana que necessitava mans locals. Hi vaig començar a colaborar, i ja vàrem seguir així fins 2015. Justament vàrem tallar el vincle no molt abans del fatídic succés del vol 9525 de German Wings. Els vols Barcelona-Düsseldorf eren un clàssic per a mi… Em vaig quedar esglaiat.

Entre 2011 i 2015 vaig fer molts projectes de gran impacte al meu currículum com a consultor SEO, Alemanya, Bèlgica, França, Estats Units, Uruguai i molts altres.

A nivell local vaig tenir l’oportunitat de migrar una energètica monolítica com Gas Natural Fenosa, i no només un cop, sino dos.
Primer la branca de Distribució (àlies Gas Natural Distribución, avui Nedgia) i després Llar i Negocis (àlies Gas Natural Fenosa, avui Naturgy).

Altres marques il·lustres: Western Digital, Tommy Hilfiger, Fanuc Robotics, SEG, OralB (i altres marques de P&G), Transperfect, Generali, Sagrada Família, Casa Museu Gaudí, Factor Energia, Turisme de Catalunya i una autèntica pila més.

La cirereta ha estat ser responsable de la implementació SEO de les Eleccions al Parlament Europeu.
Ja va ser bo que em seleccionessin per 2019-2024, però a més vaig repetir per la ronda 2024-2029.

Parlo de projectes, feina, supervisió, coordinació, RESPONSABILITAT. No que “una vegada li vaig passar un pressupost a…”
Feina, aquí el solitari SEO Català de Palafrugell, fugit a Girona i refugiat a Barcelona.

De moment, no he tornat a volar. No per por, sino perquè els canvis del món ho han fet innecesari:

• El mercat està prou servit d’especialistes SEO a cada país com per necessitar agents internacionals.
• Els desplaçaments són cars, minven els marges i provoquen petjada de carboni.
• La pandèmia ha blanquejat definitivament el teletreball, cosa que ja feia de fa anys i panys.

A més, el meu objectiu ha anat derivant cap al client directe industrial, tot i que acompanyo algunes poques bones agències, on hi trobo gent que es mereix la meva confiança.

Que menjo un xic de tot, però si puc menjar de carta… Doncs això.

Al final d’aquesta història trobem la pandèmia del covid-19. Apart de trasbalsar l’ordre mundial, va fer palès per a tothom que l’economia digital era més important que mai.

Si quedava algú per convencer, ja tenia les proves empíriques suficients per no dubtar més.

El blanquejament general del teletreball em va donar encara més visibilitat i el volum de feina no ha deixat de pujar des de 2020.

Així, durant 2023 vaig introduir la marca SOLID SEO per agrupar tots els meus esforços sota una identitat i mètode reconeixibles.

Segueixo en forma, segueixo fent plans i executant plans.

Contacta amb mi sense compromis, parlem per veure què podem fer junts per la teva empresa.

 

Et pot interessar:

• Kit Digital CAT 2024 – 2025
• Consultoria SEO i transferència de coneixement
• Allotjament Web WordPress Gestionat, una decisió estratègica
• Preguntes Freqüents sobre Posicionament SEO de Ricard Menor